ACTIVITAT III

Visualitza la següent pàgina web i indica els passos  i requisits que has de tenir per anar de pesca. A continuació, fes un esquema on indiquis els llocs possibles de pesca a Catalunya.

http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT/menuitem.8d9f3f7e23c1cd519e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=c568bae068a86210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c568bae068a86210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=a1088a63b2750210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

ACTIVITAT II

Llegeix la següent notícia d'un diari de Catalunya i respon les preguntes.

A Catalunya, l’activitat ramadera té una tradició de més de sis mil anys. La industrialització, però, va provocar un daltabaix, ja que van desaparèixer moltes races autòctones i un ric patrimoni. Durant segles, la ramaderia va ser transhumant. Els ramats havien de seguir l’herba allà on era: a muntanya a l’estiu i a terra baixa a l’hivern. Així, es va bastir una extensa infraestructura i es va configurar una rica regulació de drets i costums.

A Catalunya, l’activitat ramadera té una tradició mil·lenària, ja que l’ovella va arribar al país fa més de sis mil anys. L’ofici de pastor, que es perd en la nit dels temps, ha deixat el territori sembrat de topònims evocadors, ha marcat el calendari i ha modelat profundament el país. Catalunya és plena de colls triadors, que eren els llocs on tradicionalment se separava el bestiar de cada casa. També abunden les roques blanques, les fites que marcaven l’antic camí ramader; els plans amurriadors, on el bestiar feia la migdiada al punt de la calor; i els pics de l’orri, les construccions on es munyia per fer formatges. Dissortadament, la ramaderia industrial i intensiva d’avui ja no segueix el ritme de l’herba i, sense ramats, el paisatge s’ha degradat.



A) Perquè Catalunya va perdre el seu patrimoni i van desaparèixer moltes races autòctones?

B) Què vol dir que la ramaderia va ser transhumant?

C)Quin tipus de construccions ramaderes abunda a Catalunya?

D) Què són els colls triadors? Busca alguna imatge sobre ells.

ACTIVITAT I

Relaciona les següents imatges amb els noms corresponents (OPENFIELD,  MONOCONREU, SECÀ, AGRICULTURA INTENSIVA, AGRICULTURA EXTENSIVA, BOCAGE, POLICONREU I REGADIU):

                                                         

ELS PROBLEMES DE LA PESCA

ELS PROBLEMES DE LA PESCA

·         Els problemes principals de la pesca són la sobreexplotació i la falta de caladors (llocs on es pot pescar), i també a la contaminació de les aigües:

-  La sobreexplotació és una conseqüència de l'ús de tècniques eficaces i de grans flotes. Moltes zones de pesca s’utilitzen fins al límit màxim sostenible o més.

-  La manca de caladors lliures és conseqüència de l'ampliació de les aigües jurisdiccionals, que ha imposat el domini dels estats sobre els caladors.

- Els oceans són una reserva alimentària important, però els seus recursos són limitats:  és imprescindible assegurar una explotació sostenible dels recursos marins. L’aqüicultura ofereix alternatives interessants.

LA PESCA AL MÓN

LA PESCA AL MÓN

La pesca aprofita els recursos del mar. Se’n distingeixen dos tipus: la tradicional i la industrial.

TRADICIONAL

Es practica prop de la costa. Fa servir ormeig senzills i utilitza la força humana. Es dóna en regions poc desenvolupades, bàsicament per a l’autoconsum.

INDUSTRIAL

La pesca industrial busca obtenir un gran volum de captures. Necessita molts recursos econòmics, infraestructures portuàries i tecnologia avançada.

Segons el lloc on es pràctics, la pesca industrial es classifica en:

PESCA COSTANERA

-          ES Practica prop de la costa amb vaixells petits.

      PESCA D'ALTURA

      Es practica en alta mar; fa servir flotes de vaixells grans ben equipats que s’estan al mar setmanes o mesos.

      GRAN PESCA

-          Es practica en aigües molt llunyanes amb flotes assistides per vaixells d’abastaments.

LA RAMADERIA AL MÓN

LA RAMADERIA AL MÓN

La ramaderia consisteix en la cria d’animals per obtenir-ne una seria de productes com carn, llet, llana, etc., a més de força de treball i adobs per el camp.

• La ramaderia tradicional acostuma a ser un complement de l’agricultura. Els ramats acostumen a ser petits i proporciones carn, llet o llana, a més de força de treball i adobs per al camp.

• La ramaderia de subsistència és practicada pels pastors nòmades en zones molt seques.

• La ramaderia comercial o de mercat té els mateixos objectius que l’agricultura, vendre la producció i obtenir-ne el màxim benefici. Pot ser de dos tipus:

-          RAMADERIA INTENSIVA

Inverteix molt capital en les explotacions, on es cria al bestiar en estables, alimentat amb pinsos.

-          RAMADERIA EXTENSIVA

 El bestiar pastura en llibertat i necessita poca mà d’obra i grans extensions de pastura.   

         

AGRICULTURA DE MERCAT

AGRICULTURA DE MERCAT


·         Als països desenvolupats, amb la Revolució Industrial, es va passar de l'agricultura de subsistència a l'agricultura de mercat, i es van poder d'obtenir excedents.

·         L'agricultura de mercat pretén augmentar les vendes i reduir els costos per mitjà de:

-   La mecanització del camp, que estalvia mà d'obra, augmenta la producció i permet reduir els preus dels productes agrícoles.

-  L'especialització de la producció, que permet augmentar la producció amb menys costs i més comodament, i millorar la comercialització.

-  La rápida comercialització dels productes agraris, que agita la comercialització i utilitza transports adequats a cada tipus de producte.

      L'agricultura d'especulació i la mediterrània son exemples d’agricultures de mercat.  L'agricultura d’especulació té com a objectiu aconseguir grans beneficis al mercat internacional. Dos exemples serien l’agricultura especialitzada d’algunes zones dels Estats Units, i l’agricultura de plantació d’algunes zones tropicals.

AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

L'AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

·         L'agricultura de subsistència s'orienta a l'autoconsum.

·         Les tècniques de conreu que fa servir són rudimentàries, i els pobles que la practiquen acostumen a ser pobres i vulnerables a tot tipus de calamitats. Treballa amb les mans i poques eines. El renidment és molt baix. No hi ha excedents per al mercat.

·         Tipus d'agricultura de subsistència:

-  Agricultura itinerant per cremació: Els camps s’obtenen cremant una part del bosc o de la sabana. Els camps només es mantenen fèrtils tres o quatre anys, i per això són abandonats i es talen i cremen noves terres.

-  Agricultura extensiva de secà: Les parcel·les segueixen un rotació de conreus trienal per asegurar la fertilitat del sòl. Els animals proporcionen adob.

-  Agricultura irrigada de l'arròs: és pròpia de les regions amb pluges abundants. És molt intensiva, productiva i utilitza molta mà d'obra.

ELS PAISATGES AGRARIS

ELS PAISATGES AGRARIS

• Els paisatges agraris són els paisatges naturals modificats per l'ésser humà amb la finalitat d'obtenir productes de la natura. Hi ha diferents tipus de paisatges agraris, que es carecteritzen a partir de les parcel·les, els sistemes de conreu i el poblament.
• Les parcel·les són trossos de sòl dedicats al conreu. Es diferencien segons la mida, la forma i els límits:
  • Camps oberts (openfield): amb parcel·les obertes, petites i regulars. A l'Europa Central.
  • Camps tancats (bocage): amb parcel·les tancades, grans i irregulars. A l'Europa atlàntica.
• Segons els sistemes de conreu, que serveixen per obtenir els productes agraris, es distingeixen: 
• El policonreu o el monoconreu
• El regadiu o el secà
• L'agricultura intensiva o l'extensiva.

• El poblament rural és on viuen les persones. Pot ser dispers (els habitatges es troben aïllats) o concentrat (els habitatges s'hagin agrupat).

                                                         IMATGES

BOCAGE

OPENFIELD

AGRICULTURA INTENSIVA

AGRICULTURA EXTENSIVA

POLICONREU

MONOCONREU

SECÀ

REGADIU

L'AGRICULTURA

INTRODUCCIÓ


El sector primari inclou les activitats dedicades a produïr d'aliments per al consum humà i animal: l'agricultura, la ramaderia i la pesca, i també l'explotació forestal.

El 33,5% de la població mundial treballa en el sector primari. Majoritariament, aquest sector es treballa més a l'Àfrica i en una part més petita a Amèrica del Nord. 

Les activitats agràries estan condicionades pel medi físic: el clima, el relleu i el sòl.

• CLIMA

Determina la temperatura i la humitat, que condicionen el desenvolupament dels conreus.

• RELLEU

La seva pendent dificulta el treball de la terra i la mecanització dels conreus.

• SÒL

La seva textura condiciona la retenció d'aigua, i l'acidesa en condiciona la fertilitat

Els condicionants físics influeixen més en les societats amb pocs mitjans tècnics que no pas en les tecnificades, ja que, per exemple, l'època de sequera pot malmetre les collites. En canvi, les societats tecnificades tenen mesures per això (adob, sòls artificals...)